Sempre es recorda amb especial carinyo als que t’han ajudat a iniciar-te en la teva professió. Aquells que t’han acompanyat i assessorat en les teves primeres incursions laborals. Els teus primers companys, els teus primers caps, els teus mentors.
En el meu cas, van ser en Luis Ángel Fernández Hermana per una banda, i en Xavi Giró i la Mavi Dolz per una altra. Ells són, en certa manera, els meus “pares professionals”. Després, com a la vida mateixa, t’independitzes i prens el teu camí, però les teves bases, bona part dels teus valors, vénen dels inicis.
Ara, la Mavi Dolz ens ha deixat. Ha mort de sobte i massa aviat. Una persona amb tantíssima energia com ella mereixia moltíssims anys més.
A la Mavi em toca agrair-li que m’aconsellés fer les pràctiques a Enredando; que m’instruís en el camp de l’anàlisi crític del discurs i que crear l’Observatori de Cobertura de Conflictes fos una de les millors aventures. Ella, ara me n’adono, va ser una de les principals responsables que els meus inicis professionals fossin tan dolços, tan plens i tan instructius.
Mavi, et trobarem a faltar. Jo et recordaré sempre cantant els teus Obrint Pas pels passadissos del rectorat.